"Molt aviat, adquireix grans coneixements, domina diversos instruments,

    així com composició i harmonia .... "

 

Dins de les moltes obres dutes a terme pels dos germans, cal destacar aquí la fundació d'una escola de música a l'any 1882, la direcció de la qual va ser encomana a Jaume Cervera i Marquès, el dia 5 de juny de 1882, primerament destinada als fills dels empleats de el castell, i poc després ampliada de manera gratuïta a la resta de nens de Peralada i els pobles de l'entorno.De aquesta escola ens parla Franscesc Civil a l'obra abans esmentada: "l'ensenyament de l'escola era completament gratuïta així com tot el parament que era menester. Horari: de 8 hores a 10, Lletres: d'11 a 12, Música-solfeig: tarda, de 2 a 4, esports fins a les cinc, i de 5 a 6, instruments.

 

El Comte estimava molt els nens i s'alegrava de proporcionar-tots els atractius possibles, fins i tot els tenia contractat un sergent de l'exèrcit, que a més va ser impressor, perquè els iniciés en gimnàstica i en preparació pre-militar. Acompanyava ell mateix els nens a la Parròquia i a el catecisme ia les persones d'edat i als pobres els passava bons diaris per a pa i altres.

 

Va ser un veritable distribuïdor de la seva riquesa fent partícip a tot el poble. Pel que fa a l'Escola de Música, aprofitava els diversos desplaçaments del seu germà a París per proveir-la d'el millor instrumental possible: saxòfons, sarrufones, fagots, clarinets, el més modern, sense comptar els instruments de plaça, tenors i tiples. També va organitzar, a càrrec dels alumnes, i per a la seva estímul i formació un Banda que adornava les processons i els actes públics de la població i que va ser en repetides ocasions sol·licitada per a festes majors ".Els alumnes, a l'acabar els estudis al Palau , eren obsequiats pels comtes amb l'instrument amb el qual havien estudiat.

 

 

                                  "Els alumnes, a l'acabar els estudis a l'Escola de Música del Palau de Peralada,   

                                     eren obsequiats pels comtes amb l'instrument amb el qual havien estudiat.  

                              El programa d'estudis musicals estava dissenyat pel propi director Jaume Cervera." 

 

 

El programa d'ensenyament musical va ser dissenyat pel mateix director Jaume Cervera. Els seus alumnes sortien ben preparats i aptes per anar a qualsevol orquestra. D'allí van sorgir els germans Josep i Miquel Serra i Bonal, Josep Ferrer, pare de l'compositor Rafael Ferrer i Fitó, els tenors Mariano Calvet i Josep Lleonsí, etc. El 1890 Miquel Serra va reunir diversos dels deixebles de l'Escola i va fundar la cobla La Principal de Peralada amb la següent formació: Martín Muntanya (flabiol), Jaume Llongueras i Josep Serra (combustibles), Mariano Calvet i Anton Mont (tenors), Joan Mont B. i Miquel Albreda (cornetins), Joan Muntanya P. i Joaquim Grosset (fiscorns) i Miquel Serra (contrabaix). Aquesta cobla arribaria a ser una de les primeres de país i, tot i que mereix un capítol a part, citem només ara el que ens diu l'escriptor Josep Pla: (...) "Era una cobla que posava l'accent en el conjunt orquestral i que sonava amb fidelitat. (...)

 

El pas dels músics per l'escola els donava una gran humilitat, el sentit de l'obediència, de la sociabilitat i de la integració, els afinava l'honradesa professional, els polia de genialitats i de trucs. D'altra banda, el contacte constant dels músics amb la terra donava un sec tan lligat amb el paisatge als seus execucions, una fidelitat tan estricta a la interpretació, que el que produïen era una obra ben feta ".Tot això era en bona part gràcies a Jaume Cervera.

 

El Comte de Zavellà morir en l'any 1887 i els anys següents el seu germà i la seva germana. Tot i que Francesc Civil assenyali que després d'aquestes morts. "L'Escola no es va aixecar i molt aviat no va ser més que un record", la veritat és que va ser fins a juliol de 1914 que Jaume Cervera deixa la plaça de director després de 33 anys en el càrrec, tal com demostra el document que reproduïm .Poc abans (1913) Jaume Cervera s'havia traslladat a Roses, atès que no cobrava el sou que tenia estipulat a l'Escola i s'encarregava de tirar endavant una botiga que el seu pare havia comprat per 300 duros l'any 1856.Entonces es va dedicar a l' comerç, a fer classes particulars de música ia tocar a l'església.

 

Era un home que tenia molta habilitat: arreglava rellotges, feia de fuster, confeccionava els plànols d'una casa, marcava les divisions de les parcel·les d'un camp, va estudiar tenidoria de llibres a Figueres, etc. Jaume Cervera i Marquès moria a Barcelona on residia la seva filla Isabel en 1950. Als 85 anys, concretament el 22 de juliol de 1943, encara que hi havia escrit una sardana dedicada als seus fills: "Fulles d'una flor" .Casado amb Maria Bret i Campmol , de Borrassà, va tenir 7 fills: Josep, Joan, Maria, Martí, Emili, Naeus, i Isabel. Només el fill gran, Josep, es va dedicar a la música. Joan era pare carmelita, Emilio va ser capellà, Neus mestra nacional i la Isabel farmacéutica.Una anècdota molt simpàtica de Jaume Cervera fa referència a quan la línia fèrria va arribar a Figueres.

 

Un grup de músics desitjosos de conèixer el tren, van agafar els instruments i es van traslladar a Barcelona. Un cop a la Rambla es van oferir a l'propietari d'un cafè perquè els deixés tocar sardanes només a canvi de passar el plat. L'oferta va ser rebutjada però no així l'establiment de a la banda. Van tenir un gran èxit, tant que els dos dies previstos d'estada a Barcelona es van allargar a 5, sense acceptar anar a tocar a l'establiment que els havia rechazado.Los documents que reproduïm són una petita part del diari llibreta de comptes que va portar exhaustivament Jaume Cervera i Marquès des de l'any 1882 i al llarg de tota la seva estada a Peralada com a director de l'Escola de Música del seu castell. Com es pot veure ens trobem davant d'un document excepcional interès per conèixer millor aquesta escola tan important en el desenvolupament de la música de cobla i els seus intèrprets i compositors. De nou remerciem a el senyor Emili Cervera i Lliuró, nét de Jaume Cervera i Marquès, que ha posat tot el material i la seva memòria, -que no és poc-, per tal que puguem divulgar tan interessants episodis de la nostra música.

 

 

"Era un home que tenia moltes habilitats: arreglava rellotges, era fuster,

confeccionava els plànol d'una casa, marcava les divisions de les parcel·les

d'un camp, va estudiar teneduria de llibres a Figueres, etc "