La seva extensa producció musical es va concentrar principal en composicions per a contrabaix considerat com a instrument solista, doncs a la fi de segle XIX i principis del XX aquest instrument només es considerava en la seva faceta d'acompanyament i suport a la resta.

​

 Aquest fet va marcar que Josep Cervera Bret es compon les seves pròpies peces, per ampliar el repertori existent que es centrava pràcticament en Bottessini, Nanny i Simadl a Europa, i Pere Valls i Antón Torelló a Espanya. Es conserven a l'arxiu familiar més de 50 composicions manuscrites per a contrabaix solista, datades entre 1905 i 1962.

 

Mètode per a contrabaix

 

Josep Cervera també va redactar un mètode per a contrabaix que representa la continuació de la tradició apresa del seu mestro Pere Valls, on utilitza la digitació 1-3-4 i la nomenclatura cromàtica de les posicions, començant per la primera posició. Aquest mètode, que també es conserva manuscrit a l'arxiu familiar de l'contrabaixista, resulta ser un curs superior de contrabaix, on tracta sobre els diversos cops d'arc que es poden realitzar amb l'instrument, així com l'estudi dels sons harmònics naturals i artificials , allà on la música apareix escrita en sons reals, una 8a per sota de l'escriptura habitual.