JOSEP CERVERA - BRET
Peralada 1883 - 1969 Roses
Músic, compositor i intèrpret per a contrabaix
Directors de la Cobla des de 1875 a 1952
Benet Ventura Llandrich
Director des del 1875 al 1890
Figueres, 8 de desembre 1858 - Figueres, 13 de setembre de 1890.
​
Va ser un compositor i director coral, fill de Pep Ventura. Va ser un dels components de la cobla-orquesta que va fundar el seu pare, Pep Ventura, on hi va tocar la flauta, el piano i el flabiol. A la mort del seu pare, aquest el va succeïr al capdavant de la cobla-orquestra.
Essent-ne l'instrumentista de la tenora. l'agrupació va passar a denominar-se "Antiga Pep". Va ser també director del cor de la Sociedad Coral Erato en els dos períodes compresos entre 1885-1888 i 1889-1890. La seva obra es compon principalment de ballables, obres corals i sardanes. Va ser el guanyador del primer premi de sardanes de la Bisbal, l'any 1887, amb la composició sardanística titulada “l'Empordà”.
​
El dia 5 d'Agost de 1890 va patir un desmai mentre estava tocant amb l'orquestra al poble de Selva de Mar, precisament quan interpretava el sol de tenora de la cèl.lebre "Per tu ploro", composta pel seu pare. Cinc setmanes més tard va morir a Figueres víctima d'una tuberculosi hereditària
​
Fonts:Wikipèdia,Musicspercobla.cat
1952
1944
1875
1890
1898
1900
1914
1911
1908
1909
_edited.png)
1952
1944
1898
1900
1914
1911
1908
1909
1890
1875
Amb la informació de la què disposem, no s'ha pogut determinar o establir qui estava a càrrec de la direcció del cobla en el període comprès entre els anys 1890, any de finalització en el càrrec de direcció de Benet Ventura i Llandrich, i l'arribada del relleu el 1898 d'Antoni Juncà i Soler
Antoni Juncà Soler
Director des del 1898 al 1900
Figueres, 17 de maig de 1875. Saragossa, 19 de febrer de 1952.
​
Va ser músic militar, professor de música i compositor, especialment de sardanes.
Va néixer en una família nombrosa i modesta, d'arrels empordaneses. Des dels seus anys de joventut, Juncà es va educar en un ambient republicà i liberal.
S'inicia a la música ja des de molt jove, aprenent solfeig, piano, harmonia i contrapunt amb Isidre Lleys, organista i mestre de capella de l'església parroquial de Figueres. Va ampliar la seva formació estudiant el clarinet amb Emili Ferrer i també amb el prestigiós instrumentista Fèlix Sans; poc després, va entrar com a tible i clarinet a la cobla-orquestra de Pere Sans, germà de l'anterior. Va complir el servei militar com a clarinetista en diverses bandes militars (Logroño, Olot) fins al seu llicenciament al 1898.
​
Va ser instrumentista de tible i de clarinet a l'orquestra Moderna Catalana de Granollers; director de cobla, com l'Antiga Pep de Figueres; de corals com el cor claverià Amics de la Unió de Granollers o el cor de la Societat Coral Erato de Figueres; i també d'orquestres, va dirigir la Societat Gironina de Concerts als dos concerts que aquesta va oferir el 1916.
​
Quan la seva situació personal ho va permetre, se va casar amb Maria Casadevall (Biure d'Empordà), amb qui va tenir cinc fills. Va exercir de professor de música, i va tenir com a alumnes -entre d'altres- Josep Baró Güell i Josep Maria Cervera Berta.
Agustí Cervera Marquès
Director des de 1900 a 1908
Castelló d'Empúries, 15 de gener de 1870 – Barcelona, 16 de desembre de 1947.
​
Va ser músic i compositor de sardanes. Va ser un dels membres de la nissaga dels Cervera i el tercer fill de Josep Cervera Rocalba.
Igual que els seus germans, Jaume i Felip, estudia música a l'escola de música que dirigia el seu pare a Peralada, encara que també se'l pot considerar autodidacta. Tenia un gran domini de tots els instruments de cobla, però no tant com el seu germà Felip. A la cobla habitualment tocava el primer tible i a la formació d'orquestra llavors tocava el violí. També dominava força bé el flabiol i el piano.
​
Va tocar amb la Cobla de Peralada i, amb la cobla Antiga Pep de Figueres, de la qual en va ser director uns deu anys, va ser qui en va elevar molt notablement el nivell de la cobla, fent sota la seva direcció els primers viatges a París. El 1910 deixa la cobla per dedicar-se a l'ensenyament de la música i el violí. Uns anys més tard ingressa a la cobla Art Gironí i passa també a dirigir el cor de la Societat Coral Erato.
Fonts:www.JosepCervera.net, Músics per Cobla, Sonabe.cat,Manel Pedreira i Font,Diari de Girona
Joan Juanola
Director dés de 1908 a 1909
​
De Joan Juanola no se'n tenen dades, registres, ubicacions o dates, ni tampoc cap apunt biogràfic.
​
Hi ha l'entrada a la web "portalsardanista.cat" on no consta cap altra dada més enllà del seu nom.
Podria tenir algun tipus de vinculació amb la localitat de Sant Feliu de Guixols, segons consta al Fons d'arxiu municipal d'aquesta població procedent del fons musical de Josep i Arseni Roig, músics 1845-1961. En ella apareix referenciada la peça "Il Signor Caprani. - Fuga de diablos. Música de Juan Juanola. Val y mazurca", pàgina 12.
Cal verificar que es tracta de la mateixa persona i que també sigui atribuïble la seva autoria.
​
Podeu consultar a l'enllaç següent.
​
https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/article/6310/arxiu_guixols_josep_i_arseni_roig.pdf
Bonaventura Daró i Olivet
Director del 1909 al 1911
Vilajuïga el 3 de desembre de 1878 - Olot 1940 (probablement)
​
Es va casar el 6 de gener de 1920 amb Carolina Julià Olivet, d'Olot, localitat on va morir (probablement) el 10 de Febrer de 1951.
Carolina Julià Olivet era filla d'Isidre Julià Casellas (de Palau-Saverdera) i Francesca Olivet Iglesias (de Vilajuïga), casats a l'octubre de 1895, possiblement a Vilajuïga, es van instal·lar a Olot, no més tard de 1913, quan Isidre Julià era el quiosquer de la capital de la comarca de la Garrotxa (Olot).
Bonaventura Daró i Carolina Julià van tenir dos fills: Joan Daró Julià [Béziers, 7 d'octubre de 1921- Olot, 4 d'agost de 2008] i Josep Maria Daró Julià 2016]
Bonaventura Daró era un violinista de gran prestigi a la seva època, i va ser el director de la Cobla-orquestra ANTIGA PEP, de Figueres (1909-1911), la Cobla-orquestra SENDRAS, de Granollers (1912-1915) i la Cobla-orquestra NOVA HARMONIA, de la Bisbal d'Empordà (1915-1918).
En una data no determinada va fixar la seva residència a Béziers (França), localitat on el 1921 va néixer el seu fill en Joan Daró Julià. Va tornar per instal·lar-se a la seva localitat de naixement Vilajuïga, fins a la guerra civil, durant la qual va tenir la desgràcia de ser desposseït de tots els seus bens, i instal·lant-se amb la seva família a Olot a partir de 1940, on impartia classes de violí. Mai més va tornar a exercir com a músic professional.
%20(text)_edited.png)
Enric Sans Salelles
Director des del 1911 al 1914
Figueres, 10 de setembre de 1890 - Figueres, 11 de febrer de 1953
​
Va ser un reconegut compositor de sardanes. Iniciat pel seu pare, va viure sempre immers al món de la música, i a l'edat de set anys va començar a tocar el violí. Amb posterioritat va seguir els estudis musicals amb els mestres Domènec Sánchez Deyá de Barcelona i Alphonse Lefort del Conservatori de música de París. Molt aviat s'integra en formacions musicals com Art Gironí i, entre els anys 1911 i 1914, dirigí la cobla Antiga Pep de Figueres, per a la qual va compondre diverses sardanes, algunes de les quals van ser gravades a París en un viatge amb la cobla.
​
Juntament amb Ramon Bassagañas Basil (jazz-band), Enric Castelló (banjo), Emili Pallisera (saxofon), Antoni Vidal (trompeta), Amat Blanch Reynalt, Andreu Gea (contrabaix) i, Camil·la Lloret Altafulla (piano), van conformar el grup musical "The King Jazz".
Va impartir classes a molts alumnes de Figueres i de les poblacions veïnes a l'estudi musical i en particular el violí, a estudiants com Joan Saliner Duran, Josep Pagès Quer, Josep Núñez Soler o Enric Cullell Sagols.
La popularitat li va arribar amb la sardana "La infantona" dedicada a la seva filla gran. Va escriure un centenar de títols, la majoria de peces de línia campesina, fresca i melòdica.
Fonts:Wikipèdia,Músics per Cobla, Sonabe.cat,
Jaume Túrias Canadell
Director des de 1914 a 1944
??- Figueres 17 de novembre de 1963
​
No se sap gran cosa més enllà de que va viure a Figueres. Hi ha constància de què està enterrat al cementiri de Figueres. Va formar part de la Cobla Antiga Pep de Figueres de la qual en va ser el director durant 30 anys, des del 1914 fins al 1944.
Apareix una cita sobre ell al 1916 per J.Grahit Grau. Aquell any era director de la cobla Antiga Pep, de Figueres.
​
Consta que formava part del club Cercle Sport Figuerenc segons apareix documentat a la feina d'Èrika Serna i Pep Vila Medinyà
"L'estada del jove Salvador Dalí a la presó (1924)", a la pàgina 346, es descriu la cita com a representant d'aquest club social
https://core.ac.uk/download/pdf/39086899.pdf
​
Font:Musics per Cobla,Wikipèdia,
​
1952
1944
1875
1890
1898
1900
1914
1911
1908
1909
1952
1944
1875
1890
1898
1900
1914
1911
1908
1909
1952
1944
1875
1890
1898
1900
1914
1911
1908
1909
1952
1944
1875
1890
1898
1900
1914
1911
1908
1909
1952
1944
1875
1890
1898
1900
1914
1911
1908
1909
1952
1944
1875
1890
1898
1900
1914
1911
1908
1909
1952
1944
1875
1890
1898
1900
1914
1911
1908
1909
Florenci Mauné Marimont
Director des del 1944 al 1952
Figueres, 18 de juliol del 1925 - 13 de juliol del 1995
​
Va ser un músic, instrumentista, compositor de sardanes i director d'orquestra.
Va néixer a Figueres el 18 de juliol de 1925, fill de Carles Mauné Alay (músic i compositor) i de Teresa Marimont. Es va casar amb Isabel Roca amb qui va tenir una filla, Montserrat.
Als 8 anys va efectuar els seus primers passos en el món de la música a l'escola de música del Casino Menestral de Figueres .
​
Un cop per setmana, amb la bicicleta es desplaçava fins a la localitat de Castelló d'Empúries, per rebre les seves primeres lliçons d'harmonia, contrapunt i fuga, coneixements indispensables per a tot bon compositor.
La seva primera sardana l'escriu l'any 1944, tenia 19 anys i li va posar per títol "Nostra Dansa", nom de la Colla Sardanista de la qual ell en formava part.
Quan tenia 16 anys va fundar la Orquestra Moyambos juntament amb uns quants estudiants, amics d'institut i també de músics.
Molt aviat, als 18 anys, el seu pare l'incorpora a la Cobla-orquestra Antiga Pep, on va romandre nou anys. Des de l'any 1944 fins al 1952, període en què va ser el director.
​
Tenia 24 anys, quan Pere Teixidor Elias el va nomenar director d'orquestra de l'Agrupació Lírica Tàlia, amb la qual va dirigir les sarsueles "Los claveles", "La Dolorosa", "La del Manojo de Rosas", etc. per diverses ciutats, dotant a la formació un cert prestigi entre les orquestres de l'Empordà.
​
Fonts:Amics de Florència Mauné, Wikipèdia,Músics per Cobla,Sonabe.cat,
