2007 Antoni Torrent Marquès
​
El mestre Millet o els seus assessors, entre ells Josep Serra, coneixien la bona acceptació que va tenir a París la música de la sardana. A l'octubre de 1908, la cobla Antiga Pep, havia fet la primera estada a París actuant a les sales Odeon, Olimpia i altres més. El reclam publicitari era: "Uns pastors de les muntanyes de l'Empordà donaran a conèixer la seva música i el seu ball". Sigui per la novetat, la curiositat de públic francès o per la qualitat dels músics i de l'espectacle, o per tot això, el cas és que va tenir una notable acceptació. Va ser per només uns dies, però la seva estada es va allargar gairebé un mes.
Van aprofitar l'estada a França per gravar uns discs de pedra en la discogràfica francesa "Pathé Frères". En aquests discs, ja registrats a dues cares, s'hi troben sardanes i balls populars dels autors Josep Serra, Pep Ventura i Albert Cotó. La restauració d'aquesta música presenta una considerable dificultat. La casa Pathé, en conflicte constant amb la "Gramophone de Berliner", per la patent del disc pla, registra una sistema semblant, però completament diferent al de la "Gramophone".
El solc comença per l'interior i acaba a l'exterior. Just a l'inrevés del disc tradicional. Gira al 80-82 rpm, mentre la resta són a 78 rpm. L'enregistrament és vertical i a banda i banda del solc. Per això aquests discs només es poden reproduir en giradiscs, vibràfon i agulla Pathé. Actualment hi ha serioses dificultats per escoltar la seva música. Desgraciadament per a la nostra història musical, aquesta cobla va fer les primeres i successives enregistraments en la discogràfica "Pathé". A fonovilassar78 disposem d'uns quants discos d'aquella època i també de dades posteriors. Al novembre de 1908, acabada l'estada de la cobla a Paris, és contractada per actuar al Coliseum de Londres. Complaure tant l'actuació de la cobla a Londres que els proposen el contracte d'una gira per Nova York durant dos anys. Aquesta oferta no va ser acceptada per que s'apartava dels objectius de la cobla.
Durant la seva estada a Londres no em consta que van registrar algun altre disc. En la discografia de la cobla hi ha alguna gravació que consta: "Orquestra simfònica catalana Antiga Pep de Figueres". És una prova que la formació musical era molt ben considerada tant aquí com a l'estranger.
Per tant, queda demostrat que tant a París com a Londres, anys enrere, ja havia triomfat la música catalana fins i tot la sardana.