1987 Jaume Nonel Juncosa
Per parlar d'aquesta cobla tan vinculada a la nissaga familiar dels Cervera reproduirem els textos continguts en el tantes vegades citat "Recull Sardanístic" (Compendi sardanístic) de Josep Grahit (1916) i part de l'article "La cobla orquestra Antiga Pep de Figueres i els músics de Roses "signat per Emili Cervera i Lliuró, publicat al programa de la festa major de Roses de l'any 1985.
"Sens dubte, la cobla més antiga de les existents avui dia, i fins i tot podríem dir de totes les que han existit, és la que porta com a títol, el que encapçala aquestes línies. Tal com el seu nom indica, és la que va fundar el cèlebre compositor Pep Ventura, motiu pel qual compta ja més de seixanta anys de vida, ja que com s'ha indicat en el lloc on ens ocupem de l'esmentat autor, van tocar sardanes davant de la reina Isabel II a Montserrat allà per l'any 1860, i que aleshores aquesta formació ja tenia algun temps de vida.
Podem afegir els títols que va gravar la cobla-orquestra l'any 1913 a la casa de discos francesa Pathé. Furon les havaneres de l'Albert Cotó: "La Bienechura", "Malvina", "El meu Reina", "La conversió", "A la vora de l'Nil", "L'última llàgrima" (solista de violí E. Sans), "El jockey "," El canari ", (solista E. Sans), els valsos" El batallador "(Massana)," El seductor "(Perich) i les sardanes" El pardal "(Pep Ventura)," Flors boscanes "(Morera) , "La font de l'Fresser" (Morera), "Brots de llorer" (Soler), "Enyorança" (Sans), "Catalunya" (Sans), "La pubilla empordanesa" (Serra), "Cercant Aimada", (Serra ), "Mainada" (Morera), "el cant de l'pastoret" (Pep Ventura).